divendres, 6 de gener de 2017

ALGUNES HISTÒRIES... ARA, EN VÍDEO

L'espai «Algunes històries dels Països Catalans» ja té el seu canal de vídeo a Youtube. La idea és aprofitar tots els mitjans possibles que poden ajudar a difondre la història dels territoris que compartim una mateixa llengua, cultura i història. Ara podeu recuperar les primeres «històries» en video i compartir-les amb qui vulgueu.



En un principi es tracta de recuperar cronològicament els articles penjats en aquest espai web i convertir-los en una narració accessible des de la plataforma Youtube. 

A poc a poc s'aniran millorant tant el format com els continguts. De moment, ja podeu entrar al canal, visionar el primer vídeo i, per descomptat, fer un "m'agrada". I, és clar, també us podeu subscriu-re al canal.


Clica aquí per anar al nou canal de vídeo.

dijous, 18 d’agost de 2016

EL QUE PASSA A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA, QUEDA A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA




Al preu que estan al Principat les matrícules i les taxes, poder anar a la universitat, avui, és tot un privilegi. En el passat també ho era, i no parlo només del sacrifici econòmic que suposava i que no tothom es podia permetre, sinó de la distinció social que significava per als alumnes. 

A l’edat mitjana, un universitari no havia de complir les mateixes regles que la resta de la població ni era jutjat amb la mateixa severitat pel seu incompliment. El món de la universitat era un món a part, distingit, molt tancat en ell mateix, amb les seves pròpies normes.

dijous, 11 d’agost de 2016

MALEÏDA BURGESIA CATALANA (O POTSER NO TANT)




L’esquerra espanyola —i la catalana de matriu espanyola—, acostuma a fer servir el concepte «burgesia catalana» com si fos gairebé un insult (igual que feia Karl Marx amb la burgesia en general). Ho fa per criminalitzar els qui considera els seus adversaris de classe. I val a dir que una esquerra genuïnament catalana també es fa seva la idea. Per a tots ells no hi ha res pitjor al món mundial que un burgés. Un burgés català, és clar. 

La burgesia fou una nova classe social que va sorgir a Europa a la segona meitat de l’edat mitjana. Eren aquelles persones que es dedicaven sobretot al comerç, la indústria, les professions liberals i, sempre, des de l’autogestió dels seus propis negocis.

divendres, 5 d’agost de 2016

LO MAL ANY PRIMER




Els catalans medievals van batejar l'any 1333 com «Lo mal any primer.» No tant perquè l'any fos especialment dur —que ho va ser—, com pel fet que es va considerar el començament d'una etapa econòmica i social nefasta per a la població de la Corona d'Aragó.

Evidentment, abans del 1333 ja hi van haver anys difícils i plens penúries per als catalans. Però la qüestió és que, aquell maleït any, les coses no podien anar pitjor. Les collites van ser nefastes, sobretot per la manca de recursos tècnics, la inexistència de fertilitzants i l'esgotament d'unes terres excessivament explotades.

dijous, 4 de febrer de 2016

L'ALTRE FRANCESC MACIÀ



Si parlem de Francesc Macià, automàticament ens ve al cap la figura del president de la Generalitat de començament del segle XX. Però, molt abans, a Catalunya n’hi va haver un altre, de Francesc Macià. Un home que, com l’«Avi», també ha esdevingut una figura importantíssima de la nostra història. 

Francesc Macià i Ambert fou un dels combatents catalans més actius contra les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió. De fet, va ser un dels signants del Pacte dels Vigatans, un pacte secret subscrit per un grup de nobles de Vic i rodalies consistent en facilitar als anglesos el desembarcament de les seves tropes per lluitar contra les tropes borbòniques. 

divendres, 15 de gener de 2016

L'ESTELADA: ¿AMB TRIANGLE BLAU O GROC?

L’any 1918, Vicenç Albert Ballester va idear la bandera estelada. Ballester, tot i que professionalment era pilot de la marina mercant, va passar a la història pel seu activisme nacional en defensa de la independència de Catalunya. 

Va pertànyer a diferents col·lectius sobiranistes i fins i tot va organitzar els actes commemoratius de l’11 de setembre de 1908 (la qual cosa el va portar a la presó). 

Com a anècdota cal dir que no signava amb el seu nom, sinó amb l’acrònim «Vic» (Visca la Independència de Catalunya). Més endavant la seva signatura va evolucionar cap a «VICME» (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Durant la seva vida va impulsar diverses campanyes internacionals donant a conèixer les aspiracions nacionals del poble català.

dimecres, 13 de gener de 2016

«NÓS, QUE VALEM TANT COM VÓS...»



Abans del 1714 els catalans juràvem els nostres càrrecs —primer davant dels comte-reis catalans i, més tard, davant els monarques hispànics— amb una fórmula que demostrava la nostra sobirania.

«Nós, que valem tant com Vós, jurem davant Vós que no sou millor que Nós, que junts valem més que Vós, i que us acceptem com rei i sobirà sempre que respecteu les nostres llibertats i lleis, però si no, NO.»

Fins l'arribada de Felip V, els catalans érem amos del nostre destí, teníem les nostres pròpies lleis (constitucions), així com exèrcit i moneda.

divendres, 25 de desembre de 2015

EL BISBE NO VOLIA PREGAR PER FRANCESC MACIÀ



Enterrament de Francesc Macià. Foto: Espai Macià
Potser la mort del president Francesc Macià no fou tan èpica com, per exemple, la del president Lluís Companys. A Companys el va afusellar el règim franquista després que la Gestapo el lliurés a les autoritats militars espanyoles. 

Macià, per la seva banda, va morir al llit el dia de Nadal de 1933, als 74 anys d’edat. Déu n’hi do, però, com van ser de polèmiques les hores posteriors a la seva mort.

Francesc Macià era un home hiperactiu. Poques hores abans de morir es negava a acceptar la trista realitat. Segons deia: encara tenia molta feina a fer. Ben aviat, però, va anar entenent i acceptant de manera natural i valenta la imminència del fatal desenllaç.

Per a la història ha quedat el record del multitudinari enterrament del president més carismàtic del notre país —segons va publicar aleshores el New York Times, s’hi van aplegar un milió de persones per retre-li homenatge. Però documents inèdits recuperats l’any 2011 per l’Associació Memòria Històrica de Manresa ens expliquen les peripècies que van envoltar les hores posteriors a la seva mort.

dilluns, 2 de novembre de 2015

EL CATALANISME COM A MALALTIA MENTAL


Francisco Silvela
El 24 de setembre de 2015, el ministre espanyol del Partit Popular, Jorge Fernández Díaz va assegurar que «es propio del sofá de un psiquiatra» que una futura Catalunya independent facilités als seus ciutadans, si així ho volien, mantenir la nacionalitat espanyola.


Molt poc després, el 14 d’octubre, durant un debat on es parlava del resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, el ministre José Manuel García-Margallo va recomanar al diputat de CDC, Jordi Xuclà, que anés a veure el psiquiatra. En aquest cas, al tractar-se d’unes paraules pronunciades en seu parlamentària, es va generar una certa polèmica. 

Sigui com sigui, els catalans ja hauríem d’estar acostumats a que ens enviïn al psiquiatra. De fet, aquesta és una recomanació molt recurrent per part dels polítics espanyols i que no és pas nova. A Espanya no s’entén gaire que hi hagi gent que tingui un sentiment nacional diferent al que ells viuen. Que algú no vulgui ser espanyol o, fins i tot, que se senti profundament català, ho consideren sinònim d’estar malament del cap.

dilluns, 8 de juny de 2015

QUEVEDO I ELS CATALANS



«El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió.»

«Son los catalanes el ladrón de tres manos.»

«En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra.»

«[els catalans] son las viruelas de sus reyes: todos las padecen, y los que escapan quedan por lo menos con señales de haberlas tenido.»

«Son los catalanes aborto monstruoso de la política.» 

El 23 d'octubre de 2014 el diari ABC va publicar un article delirant, signat per César Cervera, que es titula; ¿Cuál fue el origen de la hostilidad de Francisco de Quevedo hacia los catalanes? L'autor intenta explicar l'odi que sentia l'escriptor madrileny cap els catalans. De fet, llegint l'article, aquest odi queda fins i tot justificat d'una manera que jo considero infame.

Segons l'autor: «Castilla había cargado de forma desproporcionada con los compromisos en Europa de la dinastia Habsburgo [...] y las reformas fueron recibidas en Cataluña con hostilidad.» Així, doncs: «los gobernantes catalanes se aliaron con el máximo enemigo de la Monarquía hispánica: el Reino de Francia.» I, és clar, Quevedo no s'ho va prendre massa bé.

Quants cops s'han llegit aquests articles?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...